“Corpotour”

Avui Hereu ha donat la cara. Una estratègia valenta després de la “punxada” de la consulta per la reforma de l’avinguda Diagonal. Primer, l’alcalde de Barcelona ha anat a Cal Cuní. Aquest amb les seves preguntes un tant empalagoses ha intenta destrossar a Hereu. De fet, el veterà periodista ho tenia relativament fàcil. No només pels errors del consistori barceloní (roçant l’humor més fi de Berlanga), sinó també per la lluita indiscriminida contra la consulta que alguns grups mediàtics de la ciutat han disparat en les últimes setmanes. Una pressió que no és nova i, perquè negar-ho, comença a ser més que habitual.

Després, l’alcalde, com un “cordero” pseudodegollat, ha anat a acabar-se de confessar de les seves penúries a Cal Fuentes. Així que Hereu s’ha passejat per dues institucions de la Corpo (CCMA per ser més correctes). Amb això no insinuo res, ni molt menys. Simplement, constato que el dia després de l’accident la víctima decideix parlar amb la ciutadania a través de mitjans de comunicació públics.

Segurament, alguns diran que això només son coincidències. Certament no s’ha de ser malpensat. Però la cosa canvia quan a la mateixa hora que l’amic Jordi estava conversant amb en Fuentes, a un pocs metres de l’estudi de Catalunya Ràdio, Xavier Trias estava posant-se medalles amb en Basté. Sí, sí, només són casualitats, esclar. I més si recollim algunes portades que el cosí gran de Rac1 (La Vanguardia) li ha dedicat a Hereu des de que aquest habita a la Plaça Sant Jaume. Rius de tinta que s’han dedicat a deixar a Hereu quasi en “pilota picada”.

A l’altre extrem de La Vaguardia, trobem el Periódico que, després d’un mes defensant la Reforma de la Diagonal , curiosament, diumenge atacava a Hereu per la patacada del “referèndum”. Si fa un setmana el diari que dirigeix Enric Hernández  publicava editorials conciliadores, el dia de major difusió de la setmana (abans que es fessin públics els resultats) demanava responsabilitats polítiques davant el que anomenaven “fiasco de la Diagonal”. El més interessant del cas és que avui (dilluns) els amics del Grup Zeta rectifiquen amb una editorial més lleugera després de la destitució de Carles Martí.

Tot això ve a “reconfirmar” que  en aquest cas hi ha una guerra mediàtica i pública entre els dos diaris amb més tirada de la nostra ciutat. Uns interessos que no ajuden a dignificar aquesta professió i que reafirmen que, sovint, els interessos mediàtics es difuminen en la jungla política. Mentrestant, Hereu farà bé en passejar-se per les emissores públiques de la Generalitat per intentar maquillar una cara que, entre uns i altres, li han deixat com un cromo.