Renovem-ho

Sóc un enemorat de la ràdio (vulgarment m’autodenominaria com un yonkee de les ones). Això no vol dir, però, que com tot enamorat m’endugui alguna decepció. No tant per la qualitat dels programes sinó pel contingut i formats informatius que estic acostumat a escoltar. I no parlo pas de la COPE. No, em refereixo a ràdios catalanes. Emissores que tenen un producte informatiu de qualitat però que, sovint, s’encripten en un mateix format.

I amb això no vull negar la màxima que diu que “la ràdio és màgia. No si-us-plau, que no se’m malinterpreti. Només dic que seria positiu que els magazins matinals del nostres país innovessin en noves fórmules que tranquessin amb el format que en Cuní va instaurar als anys 90 amb el primer matí de Catalunya Ràdio. A Catalunya, el format radiofònic del magazine matinal és quasi estandard . Dues hores d’informació, entre tres quarts d’hora i una hora de tertúlia política, una secció fixa que es va repetint setmana rere setmana, una entrevista a un personatge públic (a ser possible un actor o cantant en promoció) i per últim un espai petit dedicat a l’humor. En l’actualitat aquest esquema rígit, creat i desenvolupat pel mestre Cuní a inicis dels 90, l’adopten amb pocs matisos la major part de matinals radiofònics del nostre país.

En primer lloc, penso que s’ha deixat en l’oblit obscur el reportatge radiofònic. Molts consideren que la ràdio limita la intorducció de formats novedosos. I aquí és on discrepo. Sí que és possible desenvolupar productes de qualitat informativa dins les ones. Per altra banda, també seria hora que és fes una mica d’autocrítica en quan a l’estil de les tertúlies, on sovint els crits es converteixen en uns protagonistes que ja fan que de bon matí t’hagis de prendre una aspirina.  I per últim, potser també seria un bon moment per renovar el format, reduir el temps d’emissió i cercar una fórmula més coral en quan a informació i entretaniment. És només una opinió.