Tot són llums, és clar

Paraules que majoritàriament llegirem, veurem o sentirem als mitjans de comunicació, tant espanyols com catalans, sobre la persona de Juan Antonio Samaranch:

“Una gran persona”. (això ho diem tots quan mor algú)

“Barcelonès, català  o espanyol universal” (depenent d’on vingui la notícia).

“Un avançat del seu temps”.

“El pare de l’olimpisme modern”.

“L’espanyol i el català més universal de totes les èpoques”.

“L’artífex de Barcelona 92”.

“A la ville de Barcelone”.

“Boxejador, jugador de Hockey, periodista esportiu, perico de cor i soci del barça i del madrid”.

“El Papa de l’esport”.

“Un dels dinamitzadors de l’economia catalana”.

“Un gran espanyol – per gran català – i un gran català – per gran espanyol”

Paraules que difícilment llegirem, veurem o escoltarem als mitjans de comunicació, tant espanyols com catalans, sobre la persona de Juan Antonio Samaranch:

“Membre de Falange”.

“Admirador de Franco”

“El 1964 va ser nombrat Procurador a les Corts Franquistes”.

“President de la Diputació de Barcelona entre 1973 – 1977”.

“La reputació de Samaranch es va veure efectada per l’escàndol de Salt Lake City”.

“Va col·laborar amb una dictadura que va estroncar la vida de centenars de milers de persones”.

Nota 1: Per a ser periodista s’ha de tenir esperit crític. Això no ho dic jo, ho diu el pla d’estudis de la carrera. De ben segur que molts dels periodistes que han cobert la notícia de la mort de Samaranch han sentit dir aquesta frase centenars de milions de vegades.  Sembla ser que amb la mort del qui va ser President del Coi i membre de Falange aquest esperit crític s’ha difuminat.

Nota 2: A partir del moment que una societat amaga el passat d’un personatge públic vol dir que alguna cosa no va bé.

Nota 3: Alguns dels mitjans que han passat de puntetes sobre la vessant feixista de Samaranch, l’han excusat dient que a aquella època el més senzill era ser Falangista.

Nota 4: A altres països sí que s’ha recordat el passat feixista de Samaranch. I no estic parlant de publicacions minoritàries. Estic parlant de monstres informatius com The Times, The New York Times o Le Monde

Nota 5: Amb aquest post no estic negant la important tasca de Samaranch per universalitzar el moviment olímpic. Simplement, estic denunciant que des dels mitjans catalans i espanyols només s’han dibuixat les llums d’aquest polifecètic personatge.

Nota 6: Aquesta mort demostra que a Espanya i a Catalunya encara fa cert respecte parlar del passat.

SALUT!